LA PREVISIÓ SOCIAL COMPLEMENTÀRIA
Per explicar quin és el marc i els objectius de la previsió social complementària convé recordar l'important consens social i polític que es va signar en el Pacte de Toledo el 1995 (unanimitat dels partits amb representació parlamentària). En una de les mesures del qual es recomanava "abordar la previsió social complementària i potenciar-la com a element de consolidació del model de protecció social configurat en l'article 41 de la Constitució". Així mateix, la Directiva 2003/41/CE de la Unió Europea considera que els plans de pensions d'ocupació seran un complement cada vegada més important, col·laborant amb l'objectiu fonamental de reforçar el model social europeu.
Es tracta, en tot cas, que la protecció social voluntària, a més d'orientar-se específicament a un horitzó d'estalvi a mitjà i llarg termini, serveixi de complement i millora de les prestacions de la Seguretat Social, salvaguardant sempre el principi i les bases del sistema públic de pensions i reafirmant que aquests sistemes complementaris tenen com a objectiu complementar i mai substituir les pensions públiques.
Els objectius que s'han de complir per al desplegament de la previsió social complementària, sense els quals no sembla que es pugui justificar l'important esforç de renúncia d'ingressos fiscals que realitza el conjunt de la societat, passen per mantenir el caràcter estrictament complementari d'aquest sistema respecte al sistema públic de pensions. Per tant, considerat com un sistema complementari, i en cap cas substitutiu de la pensió pública, hi ha un marge significatiu per a la promoció generalitzada de sistemes de previsió social complementaris en el conjunt de la població treballadora, per a la qual les pensions públiques constitueixen, i han de constituir, la part essencial de les rendes de substitució dels treballadors que han cessat en l'activitat laboral.
El Pla de Pensions d'Ocupació de l'AGE té com a objectiu aconseguir una taxa de substitució com més pròxima al 100% del salari en actiu millor; aquest i no cap altre, és l'objectiu. I aquí hi ha un marge més que suficient per a cobrir, si es té en compte que la pensió mitjana en l'àmbit del sector i en els diferents règims de protecció existents va del 55% al 90% del salari en actiu, depenent dels grups de titulació. Per complir aquest propòsit, l'instrument més adequat és la negociació i l'adopció de nous compromisos a través dels plans de pensions d'ocupació, figura incentivada fiscalment que permet enriquir els continguts de la negociació col·lectiva, incorporant avantatges per a les parts que, a més, resulten d'interès general: les masses d'estalvi líquid són un component fonamental per a la generació d'inversió productiva i, per tant, d'ocupació i riquesa social.
No hi ha contradicció, des del nostre punt de vista, entre els sistemes de previsió social complementària i l'existència d'un saludable i poderós sistema de pensions públic. Els dos poden coexistir per a complir el mandat constitucional inclòs en l'art. 41 de CE. D'una banda, dispensar prestacions suficients als ciutadans en situació de necessitat i, d'una altra, les pensions complementàries, per completar, fins on arribin, les prestacions públiques i apropar les rendes de passiu, en la mesura que es pugui, a la darrera renda d'actiu de cada individu.
Oficina del Partícip del Pla de Pensions de l'AGE.
